::: dibuixant arbres :::

::: docència I didàctica :::

Durant l’assignatura “Didàctica del Dibuix” [menció d’educació visual i plàstica del grau de magisteri de primària] vaig pensar en aprofitar el campus per canviar d’escenari. No és un pensament especialment brillant ni original, més aviat obvi, i de “burrus” [si em permeteu la llicència] no aprofitar l’espai natural que el campus mundet ens dóna.

Sortim a dibuixar arbres. Sovint qui aprèn a dibuixar vol receptes i trucs per assolir l’objectiu de dibuixar bé (“léase” dibuixar realista) però l’única consigna va ser: observeu. Ni tan sols dibuixeu. La idea era aturar-nos, connectar-nos amb l’entorn, amb la contemplació i la fascinació del descobriment. Gaudir, apreciar, conèixer…per després dibuixar.

Estem massa acostumats a receptes, limitacions i marcs d’actuació (en el cas dels futurs mestres això és especialment dramàtic per que aquests costums i limitacions són les que transmetràn als nens i nenes de primària) i quan “només” es tracta d’observar ens avorrim, tenim la sensació de perdre el temps, no estem fent…no estem aprenent…De debó?! La reflexió, l’observació, apreciar, valorar….són essencials per l’aprenentatge. Per què encara li donem tanta importància al resultat? En les activitats artístiques sense procés no hi ha resultat, de fet el procés (allò que no es veu) és on està l’essència de l’aprenentatge. Però és clar, això requereix temps. Parlant de temps, només 3 sessions de 6 hores, no totes dibuixant. Què poc…a mi també m’entren les presses (em deixo emportar per la impaciència aliena). Poc a poc vaig donant suggeriments per valorar, afinar, enfocar l’observació i la pràctica del dibuix.

Observant els arbres, els de veritat i els dibuixats em pregunto: De què pot parlar el dibuix? en aquest cas d’espècies, varietats, característiques, de textures, de paisatge, de totalitat, de simplicitat / complexitat…A partir d’aquesta proposta (amb més temps) sorgeixen més idees per portar a l’aula.

Observant dibuixem _dibuixant coneixem

Anuncis